Segurament aquests dies esteu farts de sentir a parlar del Jubilee de la reina, però no és per menys, ja que la ocasió s’ho mereix. El Platinum Jubilee commemora els 70 anys de servei d’ Isabel II a la corona britànica. Durant el seu llarg mandat ha vist passar catorze primers ministres, des de Churchill a Tony Blair passant per Margaret Thatcher fins el darrer i polèmic Boris Johnson. Ha lidiat amb la Segona Guerra Mundial, la independència de bona part dels països que formen part de la Commonwealth, l’adhesió a la Unió Europea i més recentment el Brèxit.
Probablement sigui la figura més icònica del Regne Unit, fins i tot els no monàrquics senten admiració per aquesta dona, de caràcter fort i poques paraules. Aquests dies la seva imatge ocupa els aparadors de botigues i cafès, les galeries d’art mostren retrats i fotografies d’artistes d’arreu dedicats a la seva figura, les banderoles amb la Union Jack llueixen a carrers i places i el país es prepara per celebrar quatre dies de festes al carrer, música i sopars a la fresca.
A St Albans també es celebra el Jubilee amb una gran festa on el carrer principal de la ciutat acollirà música en directe, una fira d’artistes locals, parades de menjar i activitats per la canalla. Els barris també s’han encarregat d’engalanar el seus carrers i organitzar jocs i àpats a l’aire lliure, fomentant l’esperit comunitari tan característic de la ciutat.
De totes maneres, si sou dels que això de la monarquia no us va i el Jubilee no us convenç us recomanem escoltar ‘Rule Nor Reason’ del cantautor anglès més reivindicatiu dels últims anys, Billy Bragg. Aquí us deixem la lletra per si us animeu a traduir-la.
I com diuen els Sex Pistols, “God Save the Queen”
The wind sways the trees and the raindrops on the leaves
Tumble down, down my neck in the breeze
Yes, it’s true I hid out in the shadow of your doubt,
And this medal that I wear is not for bravery, I’m afraid
And we’re both going to have to accept
That this might be as good as it gets
As our love for each other respects
Neither rule nor reason
The Queen on her throne plays Shirley Bassey
Records when she’s all on her own
And she looks out the window
And cries
What should I do? Scratch off all of my tattoos?
And forget those girls’ names?
But you’re not about to let me do that, are you?
And we’re both going to have to accept
That this might be as bad as it gets
As our love for each other respects
Neither rule nor reason
And we’re both going to have to accept
That this might be as big as it gets
As our love for each other respects
Neither rule nor reason